Resum de l’onzena sessió del Club de lectura de còmic [abril 2017]

Mai havíem hagut de contextualitzar tant un còmic com ho hem hagut de fer aquest mes amb la família de superherois Clandestine creada pel britànic Alan Davis. Les convencions narratives del mainstream americà es fan estranyes per a tots aquells lectors i lectores que s’endinsen en el món del còmic des de la novel·la gràfica o el còmic de vanguàrdia. I el cert és que tenen molta raó. Arquitectures de pàgina confuses, detalls que entorpeixen la narrativa innecessàriament, colors llampants que aixafen el dibuix i ho fan tot més complicat de llegir, discurs masclista a dojo… la llista de retrets no s’acaba mai.
Com va apuntar ja fa 20 anys el guionista i crític Santiago García, el còmic de superherois agonitza i s’arrossega des de meitat dels seixanta. Quan els aficionats comencen a escriure i dibuixar els personatges que havien llegit de petits i foragiten qualsevol nouvingut al gènere. Les vendes minven de manera constant any rere any, igual que augmenta l’edat del lector de superherois.
Tot i que de tant en tant algun autor aconsegueix fer alguna cosa destacable, el cert és que ha costat molt recopilar títols que puguin agradar al lector de còmic no aficionat a les malles. La sèrie Clandestine d’Alan Davis, tot i els seus ets i uts, manté certa qualitat durant els tres primers números. Després es perd, probablement per les pressions per part de l’editorial i pel cansament de l’autor davant aquest interposar-se dels editors de Marvel.
Per sort, editorials independents comencen a recuperar gèneres que van quedar desterrats la dècada dels 50, després de la nefasta croada de Fredric Wertham pels suposats efectes nocius dels còmics sobre els infants.
Avui en dia, el millor del còmic comercial americà el trobem en sèries de terror, ciència-ficció, policíaques o romàntiques.
Els superherois es mantenen empetitits però ferms, sobretot gràcies a tot el boom a Hollywood.
el 8 de maig celebrarem el nostre primer aniversari i comentarem l’Aquí de Richard McGuire i l’escola Raw amb un convidat d’excepció, el crític Breixo Harguindey. Us hi esperem!

I, com sempre, us deixem una llista de lectura amb les afinitats electives de ClanDestine:

https://www.whakoom.com/yupyop/lists/club_pebre_negre_sessio_011_clandestine_5043

Marc Charles