Resum de la divuitena sessió del Club de lectura de còmic [desembre 2017]

Vam tancar l’any amb una sessió molt esperada. Poder comptar amb l’Albert Monteys (Barcelona, 1971) per a parlar del fi d’etapa a Orgullo y Satisfacción, de nous projectes publicats directament als Estats Units (Solid State, Image Comics) i d’Univers!, sèrie de ciència ficció que publica regularment a la web de Panel Syndicate, és un luxe. I si a sobre et ve carregat d’originals, esbossos, croquis, còmics i novel·les que l’han marcat i del seu editor, el també dibuixant Marcos Martín (Barcelona, 1972), la cosa es surt de mare.
Fou una hora i mitja llarga de conversa sobre la indústria del còmic digital, la ciència ficció, l’humor, les tranches de vie i els autors alternatius dels 90, el mercat espanyol, l’actualitat política, les seves històries conjuntes amb el Manel Fontdevila (Manresa, 1965) i com els hi anirà a partir d’ara, El Jueves, Calavera Lunar i altres ets i uts que se’ns escapen.
Però sobretot vam desbrossar els cinc números publicats d’Univers, cinc relats bestials de ciència ficció de la dura, on no hi falta l’humor marca de la casa, que remeten als mítics episodis de la Dimensió desconeguda de Rod Serling i a les historietes d’EC Còmics, amb aquells girs finals sorprenents i corprenedors.
Referències en podem trobar a grapats en aquests primers cinc números de la sèrie. Des del primer pla de l’astronauta amb el que obre la sèrie que ens remet per il·luminació i composició al 2001 d’Stanley Kubrick, als ulls de botó que ens poden recordar a Hergé, passant per aquell big bang que tant remet al Kirby més còsmic com a les explosions de color de Ditko i de les quals Daniel Clowes també en va prendre bona nota en la seva epopeia temporal Paciència. Referències a 2001, tant a la pel·lícula com a la sèrie de còmics dibuixada per Jack Kirby en la dècada dels 70. El conjunt de referències és ingent en cada número. Cadascú que busqui les seves i vagi fent llista en aquest Univers que va teixint poc a poc l’autor barceloní. El número 6 el tenim ja a tocar. Mentrestant podeu anar llegint les novel·les de ciència ficció de Jack Vance, un altre mestre a l’hora de contar històries i anar lligant altres històries i construint universos i que Monteys té com a referent.
Dilluns 15 comptarem amb un altre il·lustre, en Pep Brocal, que ve a parlar de Cosmonauta.

Per últim, tres mini recomanacions per als que no podeu venir al club de lectura:

El arte de Chan Hock Chye de Sonny Liew (Amok/Dibbuks)
Biografia fictícia de Chan Hock Chye, un dibuixant de Singapur de més de setanta anys que dibuixa historietes des de principis dels 50, i que li serveix a l’autor, el malai Sonny Liew, per repassar la història del seu país durant la segona meitat del segle XX així com la història del còmic mitjançant diversos estils i autors. Destaca l’homenatge al Pogo de Walt Kelly i les pàgines en què juga a ser Harvey Kurtzman. Una lectura prou entretinguda i enriquidora. L’any 2016, l’obra va recollir tres premis Eisner.

Pinturas de Guerra de Ángel de la Calle (Reino de Cordelia)
Un investigador espanyol a París a la recerca de documentació sobre l’actriu Jean Seberg. A partir d’aquesta premissa, el protagonista es veurà immers en una trama de repressió a artistes llatinoamericans que han fugit de l’extermini de les dictadures militars dels seus països. Ángel de la Calle, autor d’una de les novel·les gràfiques més importants de la primera dècada d’aquest segle XXI, la magnífica Modotti. Una mujer del siglo XX (SinsEntido), segueix mantenint el llistó ben alt en una història molt ben sorgida, on multitud de personatges serveixen a l’autor per parlar de les dictadures militars i les complicitats teixides amb les democràcies de l’hemisferi nord. Té passatges extremadament dolorosos. Brutal.

Hegemonia Persecutòria de Roger Pelàez (Males Herbes)
Recull d’historietes de Roger Peláez (Granollers) en les que l’autor passa de la intimitat a l’escatologia més nostrada sense solució de continuïtat. Bregat en l’humor de línia xunga i col·laborador habitual del TMEO, l’única revista periòdica d’aquest estil que sobreviu a casa nostra, Peláez garanteix el panxec de riure amb dolors i llàgrimes. Un compendi d’alta filosofia barata disfressada de broma fàcil. Els límits de l’humor, myass!

Marc  Charles