Un grup d’especialistes en literatura infantil provinent d’escoles, biblioteques i llibreries ens reunim un cop al mes per recomanar-nos llibres entre nosaltres i posar en comú les descobertes que hagi fet cadascú durant les darreres setmanes.
I perquè aquesta feina no quedi només a casa, en aquest racó volem compartir les nostres propostes amb vosaltres.
Aquests són els cinc llibres que, per consens, hem decidit recomanar aquest mes:
Jan Terlouw. Invierno en tiempo de guerra. Harper Kids.
Hivern del 1944-45. Els països baixos estan sota el poder dels nazis. La població passa gana i un grup de la Resistència decideix assaltar una oficina de racionament. Un integrant del comando dóna a en Michel una carta que haurà de lliurar a un tal Bertus si fracassa l’acció. Els assaltants són atrapats i quan en Michel va a buscar en Bertus comprova que també l’han detingut. Ara és ell qui, amb setze anys, haurà de dur a terme l’arriscada feina que la carta encomanava a en Bertus.
Jan Terlouw (15 de novembre de 1931, Kamperveen, Països Baixos – ) és un escriptor, polític i físic neerlandès. Terlouw ha escrit diversos llibres, sobretot literatura juvenil. Les seves idees polítiques es transmeten sovint als seus llibres, que tracten sobre problemes contemporanis com el medi ambient, la política o la història. A més, els seus llibres sovint transmeten missatges socials referents a la democràcia, la llibertat d’expressió, el liberalisme o l’antiextremisme, volent mostrar que sovint cal mirar els problemes des de totes les òptiques abans de prendre cap decisió. Els seus protagonistes són joves creatius que solucionen els problemes de manera original. Sovint hi ha un segon protagonista que fa una evolució al llarg del llibre, passant d’una òptica equivocada (egoista o simplement poc raonada) a entendre els problemes i que ha d’ajudar la resta de gent.
Sarah Crossan. Apple y Rain. Ed. Roca.
Quan la mare de l’Apple torna després d’onze anys d’absència, ella se sent feliç i, per fi, té una resposta a la pregunta que l’ha acompanyat tot aquest temps: per què te’n vas anar?
Ara tindrà algú que entén de veritat què significa ser adolescent. No com la Nana, que no la comprèn. Però, com la nit en què la seva mare la va abandonar, el retorn a casa s’acaba convertint en una cosa agredolça. L’Apple, un cop més, acabarà preguntant-se qui és, al cap i a la fi, qui té cura de qui.
Sarah Crossan és una autora irlandesa coneguda pels seus llibres per a joves adults.
Margaret Mahy. El segrest de la bibliotecària. Viena.
Un dia, una colla de bandits segresta la senyoreta Ernestina Laburnum, que, tal com els confessa ella mateixa, no és rica, ni té parents famosos, ni tan sols té casa… Però els bandits l’han triat perquè és la bibliotecària del poble, i estan convençuts que l’ajuntament estarà disposat a pagar un enorme rescat per recuperar-la, perquè sense ella la biblioteca no pot rutllar de cap de les maneres. És un pla molt ben pensat, oi? Però les coses es compliquen per culpa del xarampió, d’un terratrèmol, de la policia i, sobretot, dels llibres!
Margaret Mahy va ser una bibliotecària i escriptora neozelandesa de literatura infantil i juvenil.
Timothée de Fombelle. Vango. Estrella Polar.
París, 1934. Enmig de la gentada que es congrega davant de Notre-Dame, un jove fuig. Fuig de la policia, que l’acusa d’assassinat. Fuig d’uns espies russos, que amaguen raons fosques. Fuig de les forces misterioses que l’assetgen. Vango -el fugitiu-, no sap qui és realment, només sap que la seva vida està lligada a un passat que desconeix i que imagina ple de secrets esfereïdors. Mentre l’amenaça de la guerra creix, Vango busca la seva veritat… a les illes de Sicília o en les espesses boires d’Escòcia.Un heroi inoblidable i romàntic, una aventura vertiginosa, fascinant, plena d’humor i poesia.
Timothée de Fombelle va néixer el 1973. Primer professor de lletres a França i al Vietnam, es dedica aviat al teatre. El 1990 crea una companyia per a la qual escriu peces que posa en escena ell mateix.
Sherman Alexie. Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada. Ed. 1984.
Ei, hola. Sóc en Junior, de la reserva índia de Spokane, que està situada una mica més enllà del cul del món. Vaig néixer amb més dents del compte i miopia en un ull i hipermetropia en l’altre. Duc ulleres, és clar. I sóc un friqui, també és clar. Però això tant és. Et podria haver passat a tu, pensa-hi. Jugo a bàsquet. Dibuixo. És que crec que, si dibuixo una flor, tothom entendrà que allò és una flor, mentre que, si ho escric en paraules, doncs potser no. Un dia vaig estampar un llibre de geometria al nas del meu professor i em van expulsar de l’escola. Suposo que aquí comença la meva història.
Segurament penses que no t’importa el que li hagi pogut passar a un indi de reserva com jo. Però potser sí que t’importa. Al capdavall, segons com, tot el que m’ha passat a mi et podria haver passat a tu. Pensa-hi.
Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada és una crònica de l’adolescència d’un jove indi americà que mira d’allunyar-se de la vida que creia que estava destinat a viure. Basada en les experiències personals del seu autor, l’èxit de la novel·la va ser immediat.