Un grup d’especialistes en literatura infantil provinent d’escoles, biblioteques i llibreries ens reunim un cop al mes per recomanar-nos llibres entre nosaltres i posar en comú les descobertes que hagi fet cadascú durant les darreres setmanes.
I perquè aquesta feina no quedi només a casa, en aquest racó volem compartir les nostres propostes amb vosaltres.
Aquests són els quatre llibres que, per consens, hem decidit recomanar aquest mes:
«I quan ens ho pensaves dir? T’has plantejat les conseqüències de la teva decisió? No pots entendre que ens posaràs en perill a tots? La Molly es va quedar sense veu, astorada i amb la boca oberta. Com? Aquella vella història no havia estat una farsa política? I per què no sortia fi ns ara? Van linxar uns negres per molt menys, fi lla meva! exclamà. Inici de curs de 1957 L’institut amb més prestigi d’Arkansas accepta estudiants negres per primera vegada. Són nou, disposats a provar-ho. Són dos mil cinc-cents, disposats a impedir-ho.» Aquesta història es basa en fets reals.
Annelise Heurtier (França, 1979) és una escriptora francesa, autora d’obres per joves, que viu a Tahití, a la Polinèsia francesa. Després d’una llarga carrera en màrqueting i gestió d’empreses, comença a escriure llibres per a nens i joves. Sovint inspirats en fets reals, els seus textos són un cant als viatges i a la descoberta de cultures, així com de vides singulars.
L’Annie té dotze anys. Li agrada córrer descalça amb el seu amic Max, passar l’estona amb el seu avi i dibuixar. Però les coses comencen a canviar: en Max sempre està empipat, el seu avi perd la memòria i la seva mare espera un nen. Mentre fa els deures que li ha posat la professora d’art —dibuixar la mateixa poma cada dia durant cent dies—, l’Annie descobreix que és capaç d’adaptar-se als canvis. Una novel·la càlida, escrita en vers lliure, sobre l’amistat, la família i els canvis.
Sharon Creech (Ohio, EUA) ha rebut les medalles Newbery i Carnegy, dos premis importants per a llibres adreçats a nens i joves.
En una Anglaterra alternativa, situada dècades després de la Gran Guerra, els robots animats per enginyers formen part de la societat i realitzen tasques que els són assignades pels humans. Christopher treballa per al Sr. Absalom, un enginyer de nens mecànics la finalitat dels quals és omplir el buit deixat per la pèrdua prematura de fills a les famílies humanes. Ell és feliç sent l’únic noi real a la seva colla d’amics fets de ferralla…, fins que un accident li revela una veritat terrible que el portarà a viure una aventura extraordinària amb els seus amics per descobrir qui i què són, i, fins i tot, què significa ser humà.
Ciutat d’orfes ens situa al 1893, on els carrers de Nova York no semblen pas menys plens de vida i de perills que els transitats a La niña de rojo. Maks Geless, un noiet de tretze anys, fill d’una família d’immigrants, reparteix diaris pels carrers i s’enfronta a la banda d’en Bruno, en ple exercici d’una opressió mafiosa amb connexions en el món respectable. Un dels encerts de l’obra és la creació del personatge de la Willa, una valenta noieta sense sostre, que s’espavila per sobreviure sola i que farà pinya amb en Maks en una història de detectius que absorbeix i fusiona amb bona factura el fulletó més clàssic; la descripció dels sentiments contraposats dels immigrants en l’enyorament, la voluntat d’integració, la manca de recursos i el desempar davant la llei; la tensió de les bandes en l’aventura i la utilització del Nova York en formació com un escenari ja construït de l’imaginari col.lectiu. Tot plegat una molt bona narració de línia dickensiana que ha estat inclosa a la Llista Kirkus de la crítica nord-americana i ha estat classificat com un dels millors llibres juvenils del 2012 a l’enquesta dels crítics feta pel diari El País.